Greenpeace ha presentat la vuitena edició de l’informe Destrucció a Tota Costa 2008 en el qual es repassa la situació del litoral espanyol. L’informe analitza els 100 casos més greus a cada una de les comunitats autònomes litorals que tenen costa a partir de les dades enviades per contribucions particulars.
La ONG denuncia l’excés de construcció d’habitatges. Espanya necessita una mica més de 300.000 habitatges anuals segons estima la Federació de Promotors i Constructors, però durant els últims quatre anys s’ha arribat quasi a triplicar aquesta xifra, arribant als 800.000 habitatges tasats des de mitjans de 2006 fins a maig de 2007.
Andalusia va incrementar un 500% les superfícies ocupades per autopistes i autovies. És destacable la pèrdua d’un 40% dels seus rius i canals naturals en l’última dècada.
Astúries en l’última dècada va augmentar en un 64,8% les superfícies destinades a autopistes, autovies i terrenys associats, tot i patint una important pèrdua de sòl.
Cantàbria va experimentar un gran creixement de zones urbanes com a conseqüència de la progressiva urbanització de la seva franja costanera.
Catalunya concentra el creixement de la superfície artificial al litoral com a conseqüència de l’augment de la construcció d’habitatges residencials i turístics.

Ceuta i Melilla tenen un elevat índex d’ocupació (35,4% a Ceuta i 53,3% a Melilla) de superfícies urbanes, infraestructures de transport i zones industrials.
La Comunitat Valenciana presenta un dels increments de superfície artificial més alts d’Espanya. La pressió turístico-residencial ha generat una elevada demanda de sòl al litoral, especialment en zones amb escassos recursos hídrics.
El País Basc té el major augment de superfície artificial de la cornisa cantàbrica. S’ha produït un canvi important a la seva zona costanera a causa de la pèrdua de superfície costanera i marina pel desenvolupament de zones portuàries.
Galícia té el percentatge més alt de superfície artificial a les seves zones urbanes (63,8%). Destaca negativament la regressió que han patit les àrees de gran valor ecològic en benefici de noves zones urbanes i portuàries, especialment les Rías Baixas.
Illes Balears va experimentar un notable augment de la urbanització, tant en zones litorals com a l’interior. Una tercera part de tota la construcció es concentra en el primer quilòmetre del litoral.
Illes Canàries presenta una proporció de superfícies artificials en el primer quilòmetre de costa del 10%. A causa de la urbanització va perdre grans zones agrícoles fent que l’agricultura pateixi una pèrdua de pes progressiva en l’economia.
Múrcia pateix el major increment relatiu de superfícies artificials de tota Espanya. La competència per l’ús del sòl a la zona litoral ha desplaçat activitats com l’agricultura. Les zones en construcció han augmentat un 200% des de 1987.
Descarrega l’informe Destrucció a Tota Costa 2008
Equip toprural