El Consell Comarcal del Priorat i la Generalitat destinaran 884.000 euros per a promocionar el turisme de qualitat al Priorat, aprofitant el seu potencial natural, cultural i enogastronòmic.

Amb aquest fi, s’organitzaran dues grans rutes: la del vi i la de l’oli, que abarcaran pobles com Gratallops, La Bisbal de Falset o Margalef de Montsant.

A més, es potenciarà el turisme de naturalesa, que inclourà el parc natural de la Serra de Montsant i la Serra de Llaberia, i el turisme cultural, que comprendrà indrets com les mines de plom de Bellmunt.

Per una altra banda, el Priorat també apostarà per experiències com la slow food, que defensa els valors de l’agricultura tradicional i el consum responsable, o com el desenvolupament d’un gran projecte de protecció de l’entorn, mitjançant el qual es podria sol.licitar a la Unesco la declaració de Patrimoni de la Humanitat per al seu paisatge.

Ana Cuesta

Al litoral català onegen 108 banderes blaves atorgades a platges i ports per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor per premiar la netedat, la seguretat i el respecte mediambental.

A Barcelona comptem amb 27 banderes blaves, a Tarragona amb 43, i a Girona amb 38.

A continuació, us presentem un seguit de cases rurals situades a platges catalanes amb la distinció Bandera Blava:

• A Barcelona:
  • La Ginesta, a Sitges
  • Masia Can Bavi, a Pineda de Mar
  • Can Foix, a Cubelles
• A Girona:
  • Hotel Mar Menuda, a Tossa de Mar
  • Hotel Porto Cristo, a Port de la Selva
• A Tarragona:
  • Casa La Fassina, a Altafulla
  • Càmping Las Palmeras, a la mateixa Tarragona

Ana Cuesta

Sabeu que al nord de Catalunya, a cavall entre Andorra i França, torna a haver-hi óssos bruns?

Concretament, es troben a la Vall d’Aran, a la comarca de l’Alta Ribagorça i a una petita part del Pallars Sobirà, de l’Alt Urgell i de la Cerdanya.

Actualment, s’ha comprovat que hi viuen un nombre aproximat de 12-14 exemplars: El Pyros, la Giva, la Caramelle, el Kouky, el Boutxy, els seus fills i 3 exemplars d’origen eslovè: la Hvala, la Sarousse i el Balou.

Aquesta població és producte d’un Projecte de reintroducció per a protegir aquests grans animals i, alhora, crear un reclam turístic per a les comarques de la zona. La iniciativa compta amb el recolçament de la Fundació Territori i Paisatge de la Obra Social de Caixa Catalunya i de DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Nacional).

Segons la geógrafa de la Universitat Autònoma de Barcelona Celia Clotas, conservant l’ós es pot reflotar a la vegada la ramaderia i l’ecoturisme, però s’han d’augmentar els ajuts als ramaders, que pateixen atacs d’alguns óssos als seus ramats. Segons Clotas, es podria pagar als ramaders segons el nombre de cries que tinguessin els óssos, sense esperar als atacs.

Ana Cuesta

Aquest any el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha actualitzat l’Inventari de zones humides de Catalunya i n’ha catalogat 68 més, fet que eleva la xifra total d’aquests ecosistemes a 682.

Catalunya és rica en zones humides, que són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. Per això és imprescindible conèixer la seva extensió i altres característiques per tal de protegir-los adequadament.

Una d’aquestes zones humides és la Riera d’Arbúcies, amb presència de llúdrigues i protegida per la normativa del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).

La remor de l’aigua, les ombres de fagedes i alzinars, combinades amb les dels oms, verns i salzes, i els colors de les violetes i els botons d’or, fan que la riera esdevingui allò que els clàssics dirien un “locus amoenus” modèlic: és a dir, un lloc paradisíac on el millor que pot passar és perdre’s entre la vegetació i oblidar el gris fred de la ciutat.

Pyrene era una bella nimfa de la mitologia clàssica que va ser perseguida pel gegant Gerió fins a la frontera entre Espanya i França. Allà, la nimfa es va amagar, i el gegant, furiós, va prendre foc a tot l’indret. Pyrene va morir a les flames. L’heroi Hèracles, que havia vingut a Ibèria a robar els bous de Gerió, es va commoure i va aixecar un mausoleu en honor de la nimfa: es tractava d’una gran serralada que va anomenar Pirineus.

La Festa dels Pirineus (Pyrene) pren el nom d’aquesta nimfa. Es celebra a Sort, al Pallars Sobirà, durant els dies 22, 23 i 24 de juny. Tots els enamorats dels Pirineus i de l’ecologia i la natura en general hi esteu convidats: podreu participar a la Taula Rodona “Espacios Protegidos en el Alt Empordà”, a les exposicions de pilota basca i de fotografia de natura, a les fires d’artesania i del Llibre Pirenaic, jocs infantils i tallers, concerts i correfocs, cates de formatge…

A més, s’organitzen sortides a museus com el de les Papallones o l’Ecomuseu dels Pastors, i rutes de senderisme pels voltants.

I per si això fóra poc, teniu un concurs d’esquilar ovelles!

Podeu veure el Programa de les Festes detallat a la web de Pyrene 2007.

Ana Cuesta

El Consell Comarcal del Pallars Jussà, junt amb els ajuntaments de la comarca, ha iniciat la construcció de barbacoes en àrees d’esbarjo de diferents indrets del Pallars Jussà, per tal d’evitar el risc d’incendis provocat per encendre foc al camp sense control.

Algunes d’aquestes àrees amb barbacoa són:

La Font dels Caçadors, a Salàs de Pallars (Camí Sta. Engràcia).

La Font de la O, a Aramunt.

Miravet, a Castell de Mur.

Àrea N-260, a Sarroca de Bellera.

Flamisell / Bugia , a Senterada.

Més informació i consells per tal d’evitar el risc d’incendis amb barbacoes: Barbacoes al Pallars Jussà.

Ana Cuesta

“Maig arribat, hivern acabat”, recorda una dita popular. I és que al mes de maig és quan la primavera deixa veure el seu costat més amable. En aquestes dates, arreu de Catalunya es celebren festivitats d’arrels paganes en honor a la força regenerativa de la natura, i moltes regions es preparen per donar la benvinguda al bon temps plantant arbres i menjant maduixes i cireres.

Festivitats al mes de maig en honor a la Natura:

- Festes de l’Arbre Maig a Palouet (Massoteres - Segarra), i a Folgueroles (Osona).
- Diada de la Maduixa de la Vallalta (diverses poblacions del Maresme).
- Festa de la Cirera de Cervelló (Barcelona).
- Exposició de Flors de Sils (Girona).
- Fires de Sant Ponç, patró dels herbolaris, a Cànoves i Samalús (Barcelona), a Peratallada (Baix Empordà) i a Molsosa (El Solsonès, Lleida).

Esperem que gaudiu d’aquestes celebracions!

Ana Cuesta

La Terra es troba contínuament atacada per diversos factors: la destrucció de la capa d’ozó, les emisions contaminants de gasos d’efecte hivernacle, la contaminació de l’aigua, els procesos de desertificació, gent que es mor de gana a tot el món…

És per tots aquests motius que el dia 22 d’abril de cada any és tan important, ja que es celebra el Dia de la Terra. En aquest dia es realitzen tota una sèrie d’activitats dirigides a concienciar la gent per a lluitar contra la destrucció del nostre món tal com el coneixem.

Gràcies a la iniciativa de l’Alternativa Verda i l’ADENC es va crear al 1996 l’associació catalana del Dia de la Terra, que organitza cada any a Barcelona una fira amb tota una sèrie d’activitats: actuacions de caire internacional (concerts, danses africanes, de l’Índia, etc.), contacontes, taules rodones, fòrums i debats, tallers, Jornades de portes obertes al Museu de Ciències Naturals…

Ana Cuesta

Bones notícies per a la fauna catalana. Gràcies al treball d’associacions compromeses amb el medi ambient, s’ està aconseguint recuperar als Pirineus una bona quantitat d’espècies que estaven en perill d’extinció o que, fins i tot, s’havien extingit ja a aquesta regió:

• Tornen les llúdrigues als rius catalans dels Pirineus, fruit de la reintroducció de l’espècie als rius Muga i Fluvià. S’ha pogut establir una població estimada de 200-250 exemplars a ciutats com Banyoles o Ripoll, gràcies a la iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge.
• També tornen els llops, després que es confirmès l’arribada al 2004 d’un exemplar provinent dels Alps.
• S’han trobat una vintena d’exemplars de voltor negre en àrees de muntanya, especialment a la reserva nacional de caça de Boumort, entre les valls de la Noguera Pallaressa i el Segre, on s’està portant a terme un pla específic per a fixar una colònia d’aquesta espècie.
• Per altra banda, ha estat marcat a l’Alta Ribagorça el primer trencalòs reproductor adult amb un emisor GPS. Això permetrà estudiar el seu comportament i les zones que visiten per cercar aliment.

Ana Cuesta