El consum i la producció d’aliments ecològics a Catalunya creix cada cop més, malgrat la poca informació que tenim sobre aquest tipus de productes, el consum dels quals és molt més habitual a altres regions d’Europa i els seus avantatges.

Es tracta d’aliments que mantenen les seves propietats i sabors naturals tot respectant el medi ambient, ja que no contenen productes químics, colorants artificials ni pesticides.

El CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) és l’entitat pública encarregada, a Catalunya, d’auditar i certificar els productes ecològics de la nostra terra, a imitació del model andalús, pioner a Espanya en quant a plans d’acció per a potenciar els cultius ecològics. En el cas de les Balears, l’organisme regulador és el Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica. Cada país o regió concreta pot aportar els seus plans d’acció en base a la legislació europea i als diferents distintius de qualitat que permeten exportar els productes arreu del món.

L’auge de l’agricultura i la ganaderia ecològiques contribueix en gran mesura al desenvolupament del món rural, aportant més qualitat als productes i gràcies a les subvencions per als cultius ecològics, que permeten la subsistència del petit agricultor i crear llocs de treball amb menys risc per a la salut, donada l’absència de pesticides.

Encara que ho pugui semblar, els productes ecològics no són més cars que la resta, i respecten les normes del comerç just. Ens proporcionen, doncs, una oportunitat de cara al futur, a la nostra pròpia salut i a la de la nostra mare terra.

Audrey Hawes-Mayayo

Per tercer any consecutiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha iniciat la campanya que regula els llums de Nadal. Amb aquesta sèrie de mesures es pretèn prevenir la contaminació lluminosa a tot Catalunya, establint un màxim de 168 hores de funcionament fins el dia de reis.

Des de la Generalitat ens volen fer conscients de la necessitat d’estalviar energia, no només als carrers sinó també a casa nostra, en una època de l’any en què el consum en general, i el d’energia elèctrica en particular, augmenta. La tradició ha de ser respectada, però tots podrem gaudir-ne millor i més temps si ens adaptem a les necessitats mediambientals.

Més informació sobre la campanya a: il·luminació ornamental nadalenca

Audrey Hawes-Mayayo

L’Associació Europea de Vies Verdes (pàgina en castellà) ha celebrat a Madrid el III Premi europeu de vies verdes. Els membres del jurat, compost per experts en Vies Verdes, ha escollit entre 26 vies verdes situades a França, Espanya, Bèlgica, Itàlia, i altres països europeus.

Els guanyadors han estat, dins la categoria Desenvolupament i Turisme:

• Primer premi: Via Verda Plazaola, (Navarra) -pàgina en castellà-
• Segon premi: Vies Verdes «Iron Horse and Bicycle », Àustria
• Tercer premi: Via Verda Albi-Castres, a França.

Els guanyadors a la categoria Mobilitat han estat:

• Primer premi: Kirklees Greenway network (Regne Unit)
• Segon premi: Perigourdinne Greenway (França)
• Tercer premi: Itinerario Ciclopedonale Modena (Itàlia)

A més, el jurat ha concedit una menció especial, dins la categoria Turisme i desenvolupament, a:

• La Via Verda de la Sierra (Andalusia) -pàgina en castellà-
• Les Vies Verdes de Girona
• Via Verda des Hautes Vosges (França)
• I, dins la categoria Mobilitat, La Voie Verte La Louvière-Trivières (Bèlgica)

Més informació a: Diputació de Girona, Vies Verdes de Girona, Vías Verdes (pàgina en castellà)

Audrey Hawes-Mayayo

Aquest dies la decisió d’ubicar un parc eòlic a la Fatarella (Terra Alta) és motiu de polèmica. Després de la consulta popular fa sis anys, quedà aprovada la construcció d’un parc eòlic a la localitat, però segueix sent motiu d’enfrontament entre els veïns i al ple municipal, donat l’impacte que provoca en el medi, el paisatge, l’agricultura i el turisme.

Catalunya aposta per les energies renovables des de fa temps, ocupant la desena posició dins l’estat espanyol amb un total de 10 parcs eòlics més 50 que tenen autorització administrativa concedida, com és el cas de La Fatarella i altres municipis de la Terra Alta, i 22 més en tramitació.

A Catalunya hi trobem 4 zones amb potencial eòlic:

• El nord-est: Alt i Baix Empordà
• El litoral sud: des del Tarragonès fins el Delta de l’Ebre
• El prelitoral sud: Ribera d’Ebre, Priorat, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià
• El sud-oest de la depressió central: Segrià, Garrigues, Urgell, Segarra, Conca de Barberà i Anoia

L’aprofitament del vent com a font d’energia permet reduïr les emisions de diòxid de carboni i estalviar gairebé mig milió de tones de petroli anuals, sense produïr emissions ni residus radiactius.

Més informació a: EolicCat, Diari de Tarragona

Audrey Hawes-Mayayo

Ahir es va clausurar a Davos (Suïssa) la II Conferència annual sobre canvi climàtic i turisme, organitzada per l’Organització Mundial de Turisme (OMT) (pàgina en castellà) amb l’objectiu d’analitzar un cop més el canvi climàtic i el seu impacte en el turisme. Cada cop és més evident que el problema afecta tant el sector públic com el privat, que han de cooperar aportant solucions per a l’adaptació.

L’escalfament global, la seguretat i la resolució de les tenses relacions amb el Pròxim Orient centraran els temes de l’agenda del fòrum de Davos. Prop de 2.500 persones, entre líders polítics i personalitats financeres, així com els músics i activistes socials Bono i Peter Gabriel, hi participen per discutir sobre qüestions polítiques, econòmiques i socials, i trobar-hi solucions a llarg termini.

Donat que l’escalfament global és una de les conseqüències més paleses del canvi climàtic, la conferència ha estat enfocada principalment a les destinacions de:

• costa i illes
• regions de muntanya
• el turisme d’hivern i les destinacions de natura

per concloure que per una banda el canvi climàtic afecta de manera positiva el sector, ja que amb aquest fet s’amplia la temporada d’estiu a països i àrees que abans no haurien estat considerats com a destinacions turístiques en aquesta època; però d’altra banda, també perjudica el turisme de muntanya en quant a la quantitat i qualitat de la neu.

La lluita contra la pobresa és un dels eixos clau del debat, degut a que per a la majoria de països en vies de desenvolupament el turisme és una de les principals fonts d’ingrés, en detriment de l’activitat agrícola i ramadera. També la resolució dels conflictes amb Pròxim Orient formen part del programa de la conferència, que ha aplegat més de 2.500 experts de diversos camps.

Les solucions es centren concretament en els sectors implicats en la relació entre canvi climàtic i turisme:

• transports
• touroperadors
• allotjaments

donat que cadascun d’aquest sectors està implicat en part en la presa de mesures juntament amb els governs.

La solució per mitigar el canvi climàtic no depèn només dels governs regionals, i ha de ser presa en consideració per tota la humanitat, aportant solucions àdhuc a nivell regional.

Més informació a: Hosteltur (pàgina en castellà)

-Audrey-

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, amb el suport de la Station Biologique Tour du Valat , ha iniciat una campanya d’apadrinament de flamencs per 25 €.

Amb aquesta iniciativa, es pretén sensibilitzar al públic de la necessitat de conservar les zones humides de la Mediterrània, la seva flora i fauna i el seu entorn natural, a més d’afavorir la pràctica d’observació d’ocells a les terres catalanes. Es calcula que al Parc Natural del Delta de l’Ebre hi ha una població estable de 5.000 flamencs, encara que només es disposa d’informació de 399.

Els padrins que participin en aquesta campanya rebran informació detallada sobre els desplaçaments dels flamencs al llarg de l’any, a més de poder batejar simbòlicament al seu “fillol”. De moment, els diners aniran destinats a comprar un telescopi perquè les entitats naturalistes del nord d’Àfrica facin una lectura dels flamencs anellats que arriben a les seues llacunes i maresmes.

Més informació a la pàgina de Medi Ambient de la Generalitat.

El Consell Comarcal del Priorat i la Generalitat destinaran 884.000 euros per a promocionar el turisme de qualitat al Priorat, aprofitant el seu potencial natural, cultural i enogastronòmic.

Amb aquest fi, s’organitzaran dues grans rutes: la del vi i la de l’oli, que abarcaran pobles com Gratallops, La Bisbal de Falset o Margalef de Montsant.

A més, es potenciarà el turisme de naturalesa, que inclourà el parc natural de la Serra de Montsant i la Serra de Llaberia, i el turisme cultural, que comprendrà indrets com les mines de plom de Bellmunt.

Per una altra banda, el Priorat també apostarà per experiències com la slow food, que defensa els valors de l’agricultura tradicional i el consum responsable, o com el desenvolupament d’un gran projecte de protecció de l’entorn, mitjançant el qual es podria sol.licitar a la Unesco la declaració de Patrimoni de la Humanitat per al seu paisatge.

Ana Cuesta

Al litoral català onegen 108 banderes blaves atorgades a platges i ports per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor per premiar la netedat, la seguretat i el respecte mediambental.

A Barcelona comptem amb 27 banderes blaves, a Tarragona amb 43, i a Girona amb 38.

A continuació, us presentem un seguit de cases rurals situades a platges catalanes amb la distinció Bandera Blava:

• A Barcelona:
  • La Ginesta, a Sitges
  • Masia Can Bavi, a Pineda de Mar
  • Can Foix, a Cubelles
• A Girona:
  • Hotel Mar Menuda, a Tossa de Mar
  • Hotel Porto Cristo, a Port de la Selva
• A Tarragona:
  • Casa La Fassina, a Altafulla
  • Càmping Las Palmeras, a la mateixa Tarragona

Ana Cuesta

Sabeu que al nord de Catalunya, a cavall entre Andorra i França, torna a haver-hi óssos bruns?

Concretament, es troben a la Vall d’Aran, a la comarca de l’Alta Ribagorça i a una petita part del Pallars Sobirà, de l’Alt Urgell i de la Cerdanya.

Actualment, s’ha comprovat que hi viuen un nombre aproximat de 12-14 exemplars: El Pyros, la Giva, la Caramelle, el Kouky, el Boutxy, els seus fills i 3 exemplars d’origen eslovè: la Hvala, la Sarousse i el Balou.

Aquesta població és producte d’un Projecte de reintroducció per a protegir aquests grans animals i, alhora, crear un reclam turístic per a les comarques de la zona. La iniciativa compta amb el recolçament de la Fundació Territori i Paisatge de la Obra Social de Caixa Catalunya i de DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Nacional).

Segons la geógrafa de la Universitat Autònoma de Barcelona Celia Clotas, conservant l’ós es pot reflotar a la vegada la ramaderia i l’ecoturisme, però s’han d’augmentar els ajuts als ramaders, que pateixen atacs d’alguns óssos als seus ramats. Segons Clotas, es podria pagar als ramaders segons el nombre de cries que tinguessin els óssos, sense esperar als atacs.

Ana Cuesta

Aquest any el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha actualitzat l’Inventari de zones humides de Catalunya i n’ha catalogat 68 més, fet que eleva la xifra total d’aquests ecosistemes a 682.

Catalunya és rica en zones humides, que són uns dels ecosistemes més diversos i rics biològicament però, alhora, particularment fràgils i vulnerables. Per això és imprescindible conèixer la seva extensió i altres característiques per tal de protegir-los adequadament.

Una d’aquestes zones humides és la Riera d’Arbúcies, amb presència de llúdrigues i protegida per la normativa del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).

La remor de l’aigua, les ombres de fagedes i alzinars, combinades amb les dels oms, verns i salzes, i els colors de les violetes i els botons d’or, fan que la riera esdevingui allò que els clàssics dirien un “locus amoenus” modèlic: és a dir, un lloc paradisíac on el millor que pot passar és perdre’s entre la vegetació i oblidar el gris fred de la ciutat.