Costum català per antonomàsia, el caga-tió és una tradició amb orígen al món rural present a tota Catalunya, amb milers de variants. Recordem que la paraula “tió” significa, originàriament, “tros de tronc per a cremar a la llar”. En els seus orígens, es col·locava efectivament a la llar, i mentre es cremava per una punta es guarnia per l’altra.

Segons la tradició, durant la vigília o, segons els indrets, el mateix dia de Nadal, la canalla canta la cançó del Tió tot donant-li bastonades per tal que cagui llaminadures o joguines. Per tal d’ajudar-lo, a més, s’hi posen mandarines al costat.

Caga tió,

caga neules i torró

si no vols cagar

serà pitjor.

(versió popular, Cassà de la Selva). Trobareu més variants de la cançó a: etnocat

La tradició es conserva més o menys modernitzada o apropada a les arrels segons l’indret, amb algunes variants que poden semblar curioses per als qui veuen el tió com una simple alternativa als Reis.

Bon Nadal i bons torrons!

Audrey Hawes-Mayayo

Classificat dins: General, Esdeveniments | Deixa el teu comentari